Preparant l'activitat de la Laila Karrouch

Aprofitant que la Laila Karrouch ens venia a visitar a finals de novembre vam preparar una sèrie d’activitats per conèixer-la millor i acostar-nos una mica més a la seva cultura.

Vam començar buscant informació d’ella a internet, vam llegir la seva novel·la autobiogràfica De Nador a Vic i la vam treballar a classe. A més la Siham i la Hayat ens van portar una pila d’objectes del Marroc: una mena d’olla per fer cuscús, unes babutxes, un llibre de l’escola d’allà, una gel·laba, un vestit per anar de boda... ens van explicar per a què servien i vam fer una exposició.

A l’hora de biblioteca vam escoltar alguna de les rondalles que la Laila ens explica en el seu recull de contes àrabs. D’aquesta manera quan vam poder trobar-nos amb ella semblava que ja la coneixíem una mica, com si formés part de la nostra SES.

De Nador a Vic amb Laila Karrouch

Dins el Programa de Suport a l'Educació l'alumnat de la SES ha participat en l'activitat d'animació de la lectura "De Nador a Vic" al Teatre Comarcal de Solsona el passat 29 de novembre.

L'autora Laila Karrouch ens explica...

Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes: Contes tradicionals de la seva terra que la seva àvia li explicava de petita, i que aporten els valors de la tolerància, apropant els nens i nenes al món de la convivència i de les relacions socials i multiculturals.

De Nador a Vic: La Laila, nascuda a la ciutat marroquina de Nador el 1977, va arribar a Vic amb la seva família quan tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d´adaptació a una nova cultura i a uns nous costums, però també es van desencadenar un seguit d´emocions que li marcarien per sempre.

Us podem assegurar que vam passar una bona estona escoltant l'experiència de l'escriptora, entre dues cultures aparentment molt diferents, la marroquina i la catalana. La Laila actualment viu i treballa a Vic, se sent tan marroquina com catalana; no ha hagut de renunciar a res, ben al contrari, amb el temps ha après a sumar i a fer més ampli el seu bagatge.

Val a dir, però, que no fou un procés fàcil, però a poc a poc ha après a relativitzar les coses, a valorar els comentaris que realment s'ho mereixen i a conviure amb ideologies diferents a la seva. Finalment vam poder fer-nos fotos amb ella i que ens signés els llibres, tot un detall per la seva part, perquè érem una bona colla de nois!